Només portava deu dies a Terrassa, i tot just havia pres el primer contacte amb la Mola de Sant Llorenç de Munt. En el descans de l'esmorzar, a la fàbrica, l'Enric em va posar a les mans un número de la revista DESTINO, pel que vaig tenir la primera notícia de que prop de Sant Llorenç de Morunys, el meu poble, s'havia descobert l'avenc més fondo de tot Catalunya. Vaig pensar per un moment que podia tractar-se de la Bòfia, el pou de glaç que li dona el nom a tota la muntanya. Però vaig anar llegint i vaig veure que era un altre fenomen, situat a Cavallera (Odèn). Des d'aquell dia vam somniar, tots dos, en poder explorar nosaltres l'Avenc Montserrat Ubach i naturalment, en conèixer personalment a qui es va anar convertint en la espeleòloga que més companys d'equip incondicionals hauria pogut reunir.
