De Còrdova a Burgos, passant per Egara.

Pre-avís:


Aquest 'bloc' tracta de explicar un pas buit que en la meva pròpia memòria espeleològica faltava per que enllacessin les dues etapes espeleològiques primordials en que es van desenvolupar les meves activitats: la de Còrdova i la de Burgos. La fase de Terrassa, intermèdia, va durar poc i no vaig tenir temps per que gaire bé cap activitat de les fetes a Catalunya tingués pes propi
El meu interès per la Espeleologia havia començat l'any 1958, quan la premsa local de Burgos va airejar la celebració a Ojo Guareña de la que es va conèixer com "La mayor aventura subterránea del Mundo", i alguna petita cova dels voltants de la ciutat va ser la meva primera experiència pràctica, sense cap mena de guia ni mestratge.
Els cinc anys abans d'anar-me'n a Terrassa, vaig passar-los a la Universitat Laboral de Còrdova, durant els períodes dels cursos escolars. Allí vaig formar part integrant del Gulmont (Grup Universitari Laboral de Muntanya) , que havia sorgit l'any 1960, on varem organitzar-hi una secció d'espeleologia que va assolir èxits provincials notables. Quan vaig passar per Ègara, doncs, duia un bagatge de tres anys d'activitat en muntanya i espèleo. Això, a l'hora d'inscriure-m en el Centre Excursionista de Sabadell, va estar un bon currículum, doncs en el formulari que vaig emplenar, l'experiència es comptabilitzava per metres recorreguts de coves i d'avencs. Apuntar-me les coves d'Atapuerca i Ojo Guareña, va ser objecte de que els socis que aleshores hi havia al local, fessin rotllo, envoltant la taula en que escrivia.  


L'any 1963 vaig acabar els estudis de Mestria Industrial Elèctrica i vaig començar a treballar a la fàbrica AEG de Terrassa, com a electricista de manteniment.
Fou la primera experiència laboral i va ésser prou definitiva per a la discontinuïtat de la meva professió.

Vaig viure a Terrassa des del dia 2 de novembre de 1963, fins el 23 de març de 1964.
A l'AEG vaig treballar-hi només quatre mesos seguits, des del 18 de novembre de 1963 fins al 20 de març del 64. La decisió de deixar l'empresa va ésser meva, exclusivament.
Un any abans havien estat les catastròfiques inundacions pel desbordament de la Riera de les Arenes que varen produir molts morts i que vaig tenir ocasió de reviure-les per boca d'alguns companys de feina.
Des de Terrassa vaig tornar-me'n a Burgos, a la casa familiar on hi radicàvem des de 1947, emigrats des de Catalunya en una gran operació de deslocalització industrial, impulsada pel franquisme, que va afavorir la implantació de noves fàbriques en terres de Castella.
Un cop de nou a Burgos, vaig reprendre el contacte que ja havia iniciat amb el Grup Espeleològic Edelweiss, en el que m'hi vaig associar, començant la cursa que encara avui perdura activa, d'alguna manera.

 Publicat per Pere Plana Panyart. 25/12/2011.